La digitalització a La Borda: com facilitar la vida comunitària sense complicar-la

1. Introducció

Al primer repte vaig analitzar La Borda, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús situada a Barcelona. Un dels aspectes que més em va interessar va ser que el projecte no consisteix només a compartir un edifici, sinó també a organitzar col·lectivament una part de la vida quotidiana. En aquest segon repte em centro en el paper de les tecnologies digitals. La pregunta que em plantejo és: fins a quin punt poden ajudar a gestionar la cooperativa sense crear noves desigualtats o dependències?

Per elaborar l’anàlisi he consultat el web de La Borda i els recursos recomanats sobre participació, finançament col·laboratiu i coneixement obert. També vaig enviar un correu a l’entitat, però fins al moment de redactar aquesta entrega no he rebut resposta. Per això, distingeixo entre les eines que he pogut documentar i les propostes que considero que es podrien estudiar.

2. Quines eines digitals utilitza La Borda?

El web de La Borda explica que disposen d’una aplicació per reservar les dues rentadores industrials, amb torns d’una hora. També descriu un calendari de reserves per a les habitacions de convidades i altres espais compartits, com la cuina menjador i el terrat.

Vida en comú

És un exemple senzill, però útil per entendre el paper de la digitalització. Quan moltes persones comparteixen un recurs, necessiten saber quan està disponible i com s’organitza el seu ús. Una aplicació pot evitar haver de preguntar constantment a la resta de residents o dependre d’una persona que gestioni totes les reserves.

Ara bé, aquesta informació no permet saber quin programa utilitzen, qui el manté o com es resolen les incidències. Tampoc he pogut comprovar quines eines fan servir per a la comptabilitat, les actes de les assemblees o les comunicacions internes. No seria correcte donar per fet que utilitzen una plataforma determinada.

3. Què podria millorar la digitalització?

En el cas de La Borda, considero que digitalitzar hauria de servir sobretot per dedicar menys temps a gestions repetitives i facilitar la participació. L’èxit no s’hauria de mesurar pel nombre d’aplicacions que incorpora, sinó pels problemes que ajuda a resoldre. Una possibilitat seria disposar d’un registre compartit de les incidències de manteniment. Si una persona detecta una avaria, podria comunicar-la i consultar si algú ja se n’està ocupant. Això podria evitar avisos duplicats i facilitar el seguiment de les reparacions.

També podria ser útil tenir un espai ordenat per consultar pressupostos, documents i acords. D’aquesta manera, la informació no dependria tant de recordar què es va dir en una reunió o de demanar-la a una persona concreta. Aquestes millores també tenen una dimensió econòmica. Podrien reduir temps de gestió i facilitar la planificació, però implantar-les comportaria costos: contractació, formació, manteniment i hores de dedicació. Per tant, abans d’escollir una eina caldria valorar si el benefici compensa l’esforç.

Una altra oportunitat seria compartir allò que la cooperativa aprèn. Publicar guies o explicar com resol determinades qüestions podria ajudar altres projectes d’habitatge cooperatiu. Així, la digitalització podria ampliar l’impacte de La Borda sense que necessàriament hagués d’augmentar el nombre d’habitatges.

4. Pot ajudar a prendre decisions més democràtiques

Les eines digitals poden facilitar que les persones arribin a les assemblees més informades. Per exemple, permetrien consultar una proposta amb antelació, plantejar dubtes i revisar després què s’ha acordat. Decidim ofereix funcions per presentar propostes, debatre-les i fer seguiment dels processos participatius. Podria ser un referent per pensar com reforçar la governança de La Borda, tot i que no he verificat que la cooperativa l’utilitzi. Tampoc proposaria implantar-lo directament. Primer caldria preguntar a les residents què els falta i si una solució més senzilla seria suficient. Incorporar una plataforma que requereixi molta dedicació podria acabar generant més feina de la que resol.

A més, tenir accés a una eina no significa participar en igualtat de condicions. Algunes persones poden disposar de més temps, expressar-se millor per escrit o sentir-se més còmodes intervenint en línia. Per això, la participació digital hauria de complementar els espais presencials.

5. Quins riscos hi veig?

El primer és la bretxa digital. Si una aplicació es converteix en l’única manera de reservar un espai o consultar informació, pot deixar en desavantatge qui tingui dificultats per utilitzar-la. Caldria oferir ajuda i mantenir alguna alternativa.

El segon és la dependència del proveïdor. Una empresa pot canviar els preus o deixar de prestar el servei. La cooperativa hauria de saber si pot recuperar la informació i traslladar-la a una altra eina sense perdre documents o haver de començar de zero.

Un tercer risc és la privacitat. Les eines de gestió poden acumular informació sobre horaris, usos dels espais o situacions econòmiques personals. No totes aquestes dades han de ser accessibles a tothom. La transparència sobre la gestió de la cooperativa ha de ser compatible amb la discreció sobre la vida de les residents.

També cal examinar el model de negoci dels serveis contractats. Si una plataforma obté ingressos aprofitant comercialment les dades de les persones, pot entrar en tensió amb els valors de l’ESS. No he identificat aquesta pràctica a La Borda; és un criteri que considero necessari revisar. Finalment, hi ha el risc de concentrar la gestió en les persones amb més coneixements tècnics. Administrar comptes, resoldre problemes i actualitzar documents també és treball. Si no es reconeix i es reparteix, la digitalització pot crear una nova sobrecàrrega.

6. Com encaixen els recursos del repte?

Decidim: facilitar la participació

Decidim podria ajudar a ordenar propostes i seguir els acords. El seu interès és que planteja la tecnologia com un suport a l’organització democràtica. A La Borda, la seva utilitat dependria de si respon a necessitats reals i de si totes les persones poden participar-hi.

Goteo: finançar un projecte concret

Goteo és una plataforma de micromecenatge de donacions que també impulsa convocatòries de matchfunding, en què una organització pública o privada complementa les aportacions ciutadanes. La Borda podria estudiar aquesta opció per a una iniciativa amb retorn comunitari, com elaborar una guia oberta sobre habitatge cooperatiu. No ho consideraria una solució estable per pagar les despeses habituals, perquè una campanya exigeix feina i no garanteix assolir l’objectiu. A més, cal distingir aquest sistema dels títols participatius estudiats al R1: les donacions i el finançament amb obligacions de retorn tenen implicacions diferents.

Zenodo: compartir el que s’aprèn

Zenodo permet publicar i conservar materials de recerca, dades i altres resultats de projectes. Podria servir per difondre un estudi sobre l’experiència de La Borda o una metodologia útil per a altres cooperatives. No seria necessari publicar-hi tota la documentació interna. Caldria seleccionar informació d’interès col·lectiu i revisar que no exposés dades personals ni permetés identificar les residents.

Creative Commons: aclarir què es pot reutilitzar

Les llicències Creative Commons permeten indicar quins usos s’autoritzen sobre una obra. Això és rellevant perquè penjar una guia al web no significa, per si sol, donar permís perquè altres persones l’adaptin. Si La Borda elaborés materials propis, podria valorar una llicència com CC BY-SA, que permet compartir-los i adaptar-los amb reconeixement de l’autoria i mantenint la mateixa llicència en les adaptacions. Caldria disposar dels drets necessaris sobre els continguts.

7. Què proposaria fer primer?

Començaria per una revisió senzilla de les eines que ja utilitzen: per a què serveixen, quant costen, qui les administra i quines dificultats generen. Després, preguntaria a les residents quines gestions els fan perdre més temps i quines persones necessiten suport. Amb aquesta informació es podria provar una millora concreta abans de canviar tot el sistema.

També estudiaria alternatives com SomNúvol/CommonsCloud, que ofereix eines col·laboratives basades en programari lliure i un model cooperatiu sostingut per quotes. Seria una opció per comparar, sense donar per fet que qualsevol servei cooperatiu serà automàticament el més adequat.

8. Valoració inicial

La informació disponible mostra que La Borda ja fa servir eines digitals per coordinar recursos compartits. És un ús concret i vinculat a la vida comunitària, però encara no disposo de prou informació per valorar el conjunt de la seva digitalització. La meva conclusió inicial és que la tecnologia pot ajudar si simplifica les gestions, facilita l’accés a la informació i respecta les diferents necessitats de les residents. En canvi, pot esdevenir un problema si exclou persones, concentra responsabilitats o crea dependències difícils de gestionar. Per ampliar l’anàlisi, m’interessaria saber qui administra les eines de reserves, quines alternatives hi ha per a qui té dificultats digitals i com es decideixen les seves normes d’ús. Aquestes respostes permetrien contrastar els riscos plantejats amb el funcionament real de la cooperativa.

Referències

Creative Commons.Sharing openly, sharing globally. https://creativecommons.org/cc-licenses/

Decidim. Decidim. https://decidim.org/ca

Goteo. Preguntas frecuentes. https://www.goteo.org/faq

La Borda.Vida en comú. https://www.laborda.coop/projecte/vida-comunitaria/

SomNúvol/CommonsCloud. Eines. https://somnuvol.coop/eines/

Zenodo. About Zenodo. https://about.zenodo.org/

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial: He utilitzat ChatGPT com a suport per cercar informació pública, i poder estructurar el treball.