La Borda: anàlisi final sobre habitatge cooperatiu, accessibilitat i continuïtat social
La Borda: anàlisi final sobre habitatge cooperatiu, accessibilitat i continuïtat social
1. Introducció i ampliació de la recerca
La Borda és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús situada a la Bordeta, a Barcelona. El seu model ofereix una alternativa a la compra individual i al lloguer convencional, amb una organització col·lectiva de l’habitatge i de la convivència.
Aquesta publicació amplia l’anàlisi inicial amb documentació sobre el finançament i els estatuts publicats de la cooperativa. També incorpora les dues aportacions de Joan Gumà i Gámez en la coavaluació: la relació amb l’administració i el futur del projecte quan finalitzi la cessió del sòl, i els procediments d’entrada quan una persona sòcia marxa. L’anàlisi es basa en fonts documentals i permet estudiar les normes i les pràctiques descrites, però no comprovar directament com les viuen les persones residents. Per això, diferencio les evidències disponibles de les interpretacions i dels aspectes pendents de contrast.
2. Posicionament i vinculació amb l’ESS
La Borda situa la necessitat d’habitatge per davant de la possibilitat d’obtenir una rendibilitat immobiliària individual. Aquesta orientació es relaciona amb la Carta de principis de REAS, que defensa la prioritat de les persones i la sostenibilitat de la vida sobre l’acumulació de capital (REAS Red de Redes, 2022). El seu valor diferencial és combinar una resposta residencial amb una organització comunitària. La participació, el suport mutu i la gestió compartida formen part del projecte. Tanmateix, per valorar-ne la coherència amb l’ESS no és suficient identificar la forma cooperativa: cal examinar qui hi accedeix, com participa i quines responsabilitats assumeix.
3. Relació amb l’administració i possibilitats d’extensió
Arran del primer comentari de la coavaluació, he aprofundit en les condicions del sòl. Segons La Borda, el 2015 l’Ajuntament de Barcelona va constituir un dret de superfície de 75 anys, amb pagament d’un cànon anual, sobre sòl qualificat d’habitatge protegit. Aquesta qualificació incorpora límits d’ingressos i de quota d’ús. La col·laboració pública facilita l’accés a un recurs essencial per desenvolupar el projecte. Això no implica automàticament una pèrdua d’autonomia organitzativa: cal distingir el suport material de la intervenció en les decisions internes. La qüestió crítica és si el model es pot reproduir sense disposar de condicions semblants. La meva interpretació és que l’accés al sòl pot condicionar fortament els costos i, per tant, l’accessibilitat. L’experiència de La Borda mostra una possibilitat, però no demostra que es pugui traslladar automàticament a qualsevol municipi.
4. Què passa quan finalitza la cessió del sòl?
La consulta dels estatuts publicats aporta un element nou. L’article 9.1 preveu que, si s’extingeix la cessió del terreny i la cooperativa perd l’edifici, aquesta haurà d’actuar per assegurar el dret d’ús sobre un altre habitatge. És un compromís de continuïtat residencial, però no equival a garantir la permanència al mateix edifici. Tampoc permet determinar el destí final d’aquest immoble: caldria consultar el conveni complet i confirmar la vigència dels estatuts publicats. Així, la continuïtat social depèn tant dels compromisos cooperatius com dels recursos i acords que permetin executar-los. No considero justificat afirmar que el problema queda resolt només perquè existeixi una previsió estatutària.
5. Sortida de persones sòcies i accés de noves residents
El segon comentari del meu company Joan plantejava el risc d’una comunitat amb poca renovació. Els estatuts consultats regulen la baixa i l’atorgament dels habitatges disponibles a través de la cooperativa, amb intervenció del Consell Rector i de l’assemblea. També preveuen persones sòcies expectants i la possibilitat d’incorporar terceres persones seguint el procediment d’admissió. Aquests mecanismes eviten que la substitució funcioni com una compravenda privada. Ara bé, no he pogut acreditar una prioritat general per a les persones amb menys recursos. Aquesta distinció és important: un procediment col·lectiu pot limitar l’especulació sense garantir l’accés als col·lectius més vulnerables. Caldria conèixer les aportacions actuals, els criteris efectivament aplicats i les possibilitats de finançament de les noves incorporacions. Tampoc considero que una baixa rotació sigui necessàriament negativa, perquè l’estabilitat residencial és un objectiu social. El repte és combinar aquesta estabilitat amb procediments transparents i accessibles quan apareguin vacants.
6. Finançament solidari i viabilitat econòmica
Una altra evidència incorporada és la informació de Coop57 sobre l’emissió inicial de títols participatius. L’operació va captar 865.000 euros mitjançant 865 títols de 1.000 euros, adquirits per més de 200 persones i entitats en vint dies. Tenien un termini de tres anys i una remuneració anual de l’1,75%. Aquesta dada mostra la capacitat de mobilització de les finances cooperatives. Alhora, recorda que finançament solidari no significa finançament gratuït: existien obligacions de retorn i remuneració. Es tracta d’una evidència històrica de la posada en marxa, no d’una descripció de la situació financera actual. Per valorar la viabilitat present caldrien comptes recents, informació sobre reserves i costos de mantenime
7. Suport mutu, cures i participació
La pàgina sobre vida comunitària descriu una caixa de resistència alimentada amb les quotes mensuals i activada davant dificultats de pagament. També explica torns d’àpats, neteja comunitària i espais de cura emocional i resolució de conflictes. Aquestes pràctiques connecten amb l’equitat i la cooperació. Tanmateix, convé separar el suport a les persones que ja resideixen al projecte de les ajudes per entrar-hi. La caixa de resistència és una evidència del primer aspecte, però no demostra que estigui resolta l’aportació inicial. Igualment, disposar de tasques organitzades no garanteix un repartiment equitatiu. Caldria contrastar les càrregues assumides i les adaptacions segons la salut, la disponibilitat i les responsabilitats de cures.
8. Valoració final
La coavaluació m’ha ajudat a passar de la descripció del model a dues qüestions decisives: la continuïtat residencial a llarg termini i l’accessibilitat quan hi ha renovació de residents. Considero que les prioritats de millora serien facilitar informació actualitzada sobre l’accés, fer comprensibles els procediments de substitució i explicar les previsions vinculades al final del dret de superfície. També seria útil disposar d’indicadors sobre participació, diversitat econòmica i distribució de tasques.
Referències
Coop57. Completada la emisión de títulos participativos de La Borda! https://coop57.coop/es/node/5330
La Borda.Dret de superfície. https://www.laborda.coop/projecte/dret-de-superficie/
La Borda.Estatuts de la cooperativa mixta d’habitatges en règim de cessió d’ús i de persones consumidores i usuàries Habitatges La Borda, SCCL. https://www.laborda.coop/wp-content/uploads/2017/05/ESTATUTS-BORDA.pdf
La Borda.Vida en comú. https://www.laborda.coop/projecte/vida-comunitaria/
REAS Red de Redes. (2022). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/
Declaració d’ús d’intel·ligència artificial
He utilitzat la IA per la millora i correcció de errades ortografiques i de redacció utilitzant el promot següent:
«Edita i millora el seguent text sense modificar el sentit del text original».
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.