La Borda: habitatge cooperatiu, participació i límits de l’accessibilitat

1. Presentació i metodologia

L’entitat escollida és La Borda, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús situada al barri de la Bordeta, a Barcelona. El projecte està vinculat a l’entorn de Can Batlló i a la tradició cooperativa de Sants. Permet estudiar com una organització de l’economia social i solidària (ESS) respon col·lectivament a una necessitat bàsica: l’habitatge. Aquesta anàlisi inicial es basa en una recerca documental de les pàgines públiques de l’entitat i del Mapa Barcelona + Sostenible. He diferenciat les pràctiques descrites per la cooperativa de les qüestions que encara requereixen contrast. De moment, no he realitzat entrevistes ni observació presencial, fet que limita especialment la valoració de la participació efectiva i de l’experiència de les persones residents.

2. Posicionament dins del sector i elements de valor

La Borda ofereix una alternativa a la compra individual i al lloguer convencional. En el model de cessió d’ús, la propietat de l’immoble es manté en la cooperativa i les persones sòcies tenen el dret d’utilitzar l’habitatge. Segons l’entitat, no poden vendre ni llogar individualment el pis. Aquesta estructura prioritza la funció residencial de l’habitatge i impedeix que les persones residents n’obtinguin un benefici mitjançant la venda especulativa (La Borda)

Cessió d’us

 

Considero que el principal element de valor és aquesta separació entre disposar d’un habitatge i adquirir-lo com a patrimoni individual. La proposta introdueix una manera diferent d’organitzar l’accés a un bé essencial. Tanmateix, el caràcter no especulatiu no demostra, per si sol, que qualsevol persona hi pugui accedir: també cal examinar les condicions econòmiques d’entrada. Un segon element de valor és el disseny participatiu. El projecte inclou 28 habitatges i espais comunitaris, i la cooperativa explica que les futures residents van participar en el disseny mitjançant comissions i assemblees. Això permet relacionar les decisions arquitectòniques amb les necessitats de les persones usuàries, en lloc de limitar-les als criteris d’un promotor extern (La Borda).

3. Relació amb els principis de l’ESS

La Carta de principis de l’economia solidària de REAS identifica sis principis: equitat, treball digne, sostenibilitat ecològica, cooperació, repartiment just de la riquesa i compromís amb l’entorn. Aquest marc permet valorar pràctiques concretes, més enllà de la forma jurídica de l’organització (REAS Red de Redes, 2022).

Carta de Principios de la Economía Solidaria

 

En el cas de La Borda, la gestió democràtica es reflecteix en el paper de l’assemblea general, que l’entitat identifica com el principal òrgan sobirà. Les residents participen com a sòcies i no només com a usuàries. Ara bé, tenir un mecanisme formal de participació no garanteix que totes les persones hi intervinguin amb la mateixa capacitat. Caldria conèixer l’assistència, la distribució de responsabilitats i com es resolen els desacords…

La cooperació també apareix en el finançament. La cooperativa informa de la seva vinculació amb Coop57 i d’un préstec participatiu amb La Dinamo. A més, explica que, com a cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social, els excedents s’han de destinar a facilitar l’accés a habitatge digne mitjançant el model cooperatiu. Aquest compromís connecta amb el repartiment just de la riquesa, però caldria consultar els comptes per comprovar-ne l’aplicació econòmica concreta (La Borda)

Finançament

 

Pel que fa a la sostenibilitat ecològica, la documentació arquitectònica descriu estratègies de reducció de la demanda energètica, ventilació creuada i ús compartit d’equipaments. Són decisions coherents amb aquest principi, tot i que cal distingir les estratègies de disseny dels resultats mesurats durant l’ús de l’edifici.

Sobre el treball digne, aquesta recerca no disposa d’informació suficient sobre les condicions de les persones contractades o dels serveis externs. Per tant, no considero justificat afirmar que aquest principi es compleix només pel fet que l’entitat sigui una cooperativa.

4. Evidències documentals recollides

La recerca ha permès identificar les evidències següents:

Fonts: La Borda.

La pàgina sobre vida comunitària aporta una evidència especialment significativa: descriu una caixa de resistència que s’alimenta de les quotes mensuals i que es va activar durant la pandèmia davant dificultats de pagament. També explica l’organització de sopars per torns, la neteja distribuïda per persona i els espais de cura emocional i resolució de conflictes. Aquestes pràctiques mostren que el projecte incorpora suport mutu i gestió quotidiana de les cures.

 

5. Reptes i tensions identificats

El primer repte és l’accessibilitat econòmica. La documentació de finançament preveu aportacions de capital de les persones sòcies habitants i quotes d’ús. Això planteja una qüestió: el model pot limitar l’especulació i, alhora, mantenir barreres d’entrada per a persones sense estalvis? Caldria conèixer les aportacions i quotes actuals, així com els mecanismes d’ajuda.

El segon repte és sostenir una participació equitativa. La gestió comunitària requereix temps, implicació i capacitat per arribar a acords. La meva hipòtesi és que les diferències de disponibilitat poden generar desigualtats de participació. Seria necessari preguntar com s’adapten les responsabilitats a les situacions laborals, familiars o personals i com s’evita que les tasques recaiguin habitualment en les mateixes persones.

El tercer repte és la relació amb els recursos públics. La Borda disposa d’un dret de superfície sobre sòl municipal de 75 anys, amb pagament d’un cànon anual i qualificació d’habitatge protegit. Aquesta col·laboració facilita el projecte, però planteja interrogants sobre la reproducció del model en altres territoris. Rebre suport públic no implica automàticament perdre autonomia: cal distingir l’accés als recursos de la capacitat de decidir internament (La Borda)

Dret de superfície

 

Finalment, cal mesurar els resultats socials i ambientals. Proposaria recollir indicadors sobre participació en assemblees, distribució de tasques, dificultats de pagament, satisfacció residencial i consums d’aigua i energia. Aquests indicadors permetrien contrastar els objectius declarats amb els resultats i detectar àmbits de millora.

6. Valoració inicial i continuïtat de la recerca

La meva valoració inicial és favorable perquè La Borda presenta mecanismes identificables de propietat col·lectiva, participació i suport mutu. El seu interès com a cas d’ESS és que combina una resposta econòmica a la necessitat d’habitatge amb una proposta d’organització comunitària. La principal qüestió crítica és fins a quin punt aquesta alternativa és accessible a persones amb situacions econòmiques i personals diverses. Per a l’entrega final, preveig sol·licitar un breu contacte amb una persona sòcia per contrastar tres aspectes: les condicions actuals d’accés, un exemple de decisió col·lectiva i la distribució de les tasques comunitàries. També incorporaré els suggeriments de la coavaluació.

Referències bibliogràfiques

La Borda.Arquitectura.

La Borda. Can Batlló

La Borda. Cessió d’us.

La Borda. Dret de superfície

La Borda. Finançament.

La Borda. Vida en comú

Mapa Barcelona + Sostenible. La Borda, cooperativa d’habitatge en cessió d’ús

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principios de la economía solidaria

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial

He utilitzat ChatGPT per cercar fonts sobre La Borda i preparar una proposta d’estructura pel treball, incloses les referències APA. La instrucció principal ha estat «Ajuda’m a fer un treball sobre la Borda», juntament amb els enunciats de l’activitat.